Arriba l'estiu!

S'ha acabat el temps de les calçotades, arriba l'estiu i la calor, tot el dia vaig amb la llengua fora a casa i al tros. Ja que ella ho ha demanat posarem una foto de la Glòria amb mi de la última calçotada, però d'això ja en fa alguns mesos!

L'altre dia va guanyar el Barça, tot Constantí estava revolucionat. El que normalment són els carrers tranquils de casa es van convertir en petards o botzines, gent cridant i banderes al cel... no em va agradar gens! Així doncs vaig veure un forat a la tanca del jardí i vaig estar unes hores donant tombs amunt i avall, al final era tant lluny que no sabia tornar, però de cop i volta van aparèixer el Jordi i el Josep Maria, i de seguida tornava a estar a casa tranquil, net i content. Va ser el primer cop que estava lluny de la família, i de ben segur que no torno a marxar. Ara que tots els arbres estan florits i comencen a sortir els préssecs!!
Caminar pel camp, vol dir que m'omplo de plantes d'aquelles que tant se'm enganxen al pèl, però m'encanta, sóc feliç perseguint papallones i animalons, mossegant troncs i descobrint-ho tot. L'estiu ha arribat!

Calçotada al Maset!

L'Oriol em va portar de calçotada al mas, i la veritat és que des que vaig arribar vaig ser l'ànima de la festa, amunt i avall tota l'estona per braços i més braços. Vam menjar calçots i sobretot carn a la brasa, i hi havia un fum de salses!! Com podeu veure a les fotografies vam anar a donar un tomb, tant i tant llarg que a l'arribar a casa vaig jeure rendit hores i hores...

Quin vent!

Ja han passat un parell de dies i sóc el rei de la casa i del jardí. Això si, avui feia un vent que tot s'ho emportava, les torretes del jardí han acabat totes cap per avall, això les que han quedat senceres! He sortit un moment al defora i gairebé no podia caminar, i a casa hem estat moltes hores on l'únic que funcinava era la llar de foc, sort n'hem tingut.
Demà coneixeré a la mestressa, que és molt lluny, a la Corunya cantant, i s'acabarà la festa major d'hivern del poble. A veure si també deixa de fer aquest ventot!

Primeres passes a casa

Un llarg viatge!

Feia dies que venia gent a casa de la meva mare, a Vilassar de Dalt per prendre els meus germans cap a noves cases, i avui a la tarda m'ha tocat a mi pujar al cotxe i cap a Constantí hi falta gent! El viatge ha estat molt tranquil, tot i que he de dir que me'l he passat gairebé tot dormint, entre els braços del Jordi s'hi estava tant bé! L'últim que he sentit era com anaven pensant noms per posar-me, de fet m'he fet un fart de patir... si haguessiu sentit algunes de les propostes sortien, ai mare... finalment em dic Pilós, és un nom genial! Pilós vol dir pelut, i també és com anomenaven a un dels grans reis catalans que ha passat a la història. Així doncs, no se quanta estona ha passat, però a la fí hem arribat a casa i m'hi he trobat la mar de bé, de cop tot d'olors m'han fet anar cap aquí i cap allà, he acabat tant esgotat explorant, que m'he tornat a adormir. Demà descobriré el mas i el jardí, ja us ho explicaré!